Canvi de look al Museu Marès?

Diumenge, quarts de set de la tarda, Museu Frederic Marès. Malgrat que l’entrada a l’espai és totalment gratuïta no se sent pràcticament ningú a les sales. Resulta estrany, sabent que fa poc el museu ha transformat l’espai i n’ha fet una gran difusió.

A l’entrar-hi, però, he pogut entendre perquè: malgrat el gran esforç per a donar una adequada capa de pintura a les sales (en molts moments m’ha recordat al gris de les sales del MNAC) i crear un joc de clarobscurs a través de l’esplèndida il·luminació que intenta recrear en molts moments l’ambientació d’una església, la base del discurs que ofereix el museu no deu ser gaire diferent a la que oferia l’any 1944 quan va obrir les seves portes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Realment, donant un cop d’ull a aquest audiovisual que mostra la gran transformació del museu, ens podem fer una idea de la magnitud del canvi i de la necessitat de reestructurar l’espai. Per contra, però, el plantejament no deixa de ser el mateix que el d’un gabinet de col·leccionista. Per què no arriscar-se, per exemple, i crear un espai per a entendre l’evolució de l’escultura al llarg de la història? Per què no parlar de les tècniques emprades pels escultors o bé del sentit polític, religiós o didàctic que tenien aquestes obres en cada moment històric? Segurament els mestres de primària, els professors de secundària i el públic en general ho agrairien, i fins i tot el mateix Frederic Marès. Per completar aquesta història de l’escultura, res millor que parlar del llegat d’aquest personatge i del sentit que tenien en el context de l’època les seves curioses col·leccions, tal com s’exposa en els dos últims pisos del museu.

Anuncis

3 thoughts on “Canvi de look al Museu Marès?

  1. Dins el pla museològic del futur Museu de Ciències Naturals de Barcelona (s’entén que complert perquè, ara per ara només ha obert el Museu Blau i para de comptar) s’hi incorpora un discurs relatiu a les col·leccions de ciències naturals i els gabinets de col·leccionista ubicat al Museu Martorell, seu inicial del museu a finals del segle XIX. Podríem dir que és com un “metamuseu”, el museu que parla del mateix museu.

    Suposo que el context actual n’ha aturat el projecte, deixant en “stand by” la imatge decimonònica del museu de vitrines amb animals al interior. Molt criticada, però al meu entendre amb un alt valor històric pel que fa a les ciències, del col·leccionisme i de la recerca.

  2. Tot i que la veritat és que no he visitat el Museu Marès des de la seva darrera remodelació recordo com era fa uns tres anys. Realment ofereix moltes possibilitats quant a discurs; a part dels que comentes el que crec que seria interessant és la història del col·leccionisme, una mena de metadiscurs de la història dels museus. Recordo el terrible mareig de veure peces i peces acumulades sense cap ordre, únicament per la seva semblança en la forma o l’ús dels objectes. Pel que comentes, la remodelació no ha variat gaire la seva museografia.

    • Un museu que pot ser un referent com a mostra de la història del col·leccionisme és el Pit Rivers Museum d’Oxford. I més si tenim en compte que anglesos, francesos i companyia van ser els amos del món al llarg del s. XIX convertint-se en els col·leccionistes més potents del globus. No seria mala idea tenir a Catalunya un Museu del Col·leccionisme i, com ja comento, docents i públic en general ho agrairíen. Per cert Vàngelis, ets el primer en comentar! Merci!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s