El MARQ i els Museus d’arqueologia.

Des que van aparèixer els primers gabinets de curiositats al llarg dels segles XV i XVI, els museus han anat canviant, creixent, adaptant-se. Són, potser, els museus d’arqueologia els que ho han tingut més difícil. Segurament la temàtica, el llenguatge científic o la dificultat a l’hora d’explicar i fer entendre què és, per exemple, una talla “levallois” o la ceràmica campaniana, han fet que la disposició de peces i els textos no resultin, en general, atractius per al visitant.

Fa un temps que una nova generació de museus arqueològics està trencant definitivament amb museus ancorats en el passat –mai millor dit-, tot aplicant nous recursos i discursos per tal que el món arqueològic no resti tan llunyà com fins ara.

Estic parlant de les noves sales del Museu d’Arqueologia de Catalunya, especialment aquelles dedicades a l’època del bronze i al món grec i romà; la nova museïtzació del Museu de Badalona que, malgrat de tractar-se d’un espai subterrani de difícil accés, ha aconseguit superar tots els obstacles, sorprendre al visitant a través dels sentits i guanyar el premi de l’Associació de Museòlegs de Catalunya d’enguany; el mateix espai Antiquarium de Sevilla, que presentàvem fa tot just uns dies, també representa un canvi de mentalitat i una nova manera de fer.

Potser aquests tres museus es van inspirar en una institució pionera en aquest camp, el MARQ d’Alacant, que el 2005 va guanyar el Premi al millor museu europeu: “29 models 3D, 24 projectors de vídeo, 4 monitors, 20 reproductors MPG1, 35 canals d’àudio, 17 ordinadors, 6 pantalles tàctils […]”. O el que és el mateix, un fil discursiu molt clar per al visitant i els sentits en guàrdia constant, sala rere sala, gràcies a  les imatges i els sons; però sobretot als audiovisuals i les infografies, que recorden enormement a les genials filmacions del Museu d’Història de València.

Definitivament és aquest el camí que, amb recursos econòmics i ganes, podrien iniciar alguns museus del nostre país que han restat immutables amb el pas del temps mantenint una museologia anacrònica i insuficient. En aquest sentit, és sabut per tothom que una de les institucions que no s’ha adaptat als nous temps i a les noves oportunitats tecnològiques és el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona. Esperem que aquesta “nova generació” de museus arqueològics puguin servir per a inspirar el canvi.

Advertisements

2 thoughts on “El MARQ i els Museus d’arqueologia.

  1. Jordi, gràcies pel comentari i pels ànims! Ja veus que d’idees n’hi ha en tots els camps (i tots els jardins, és clar!). Esperem que les crítiques que construïm aquí puguin tenir repercussió d’alguna forma. Fins aviat!

  2. Ànims, amb valentia i respecte és bo criticar allò que no està bé i ho paguem entre tots.
    Hi ha noves mentalitats, idees fresques i joves professionals que esperen la seva oportunitat.
    Enhorabona!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s