http://www.flickr.com/photos/ansik/4425771596/

7 pecats capitals dels museus a les xarxes.

Segurament som molts els qui observem, dia rere dia, els errors i les mancances de les institucions museístiques a les xarxes socials. I molt probablement són museus i fundacions que no han donat un cop d’ull al Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat, que ja corre per la 5a edició.

Va ser la intervenció de l’Esther Solé a la trobada #Digimus la que va donar l’empenta final a aquest llistat d’errors i faltes greus que presentem, sempre des d’un punt de vista crític i constructiu. Això sí, sense donar noms -“es diu el pecat, no el pecador”-.

1 – LUXÚRIA. Obsessió per ser present arreu. Sobretot en el moment d’iniciar-nos en el món 2.0., existeix certa angoixa per poder llegir totes les informacions brindades a les xarxes, a més de respondre i interactuar a totes hores. Una bona planificació setmanal i les eines Cotweet, Tweetdeck o Hootsuite podran fer la vida més fàcil.

2 – GOLA. Excés de publicacions. Com haureu observat, en moltes ocasions existeix certa dèria per publicar un gran nombre d’informacions, que poden arribar a atabalar. Conxa Rodà ens explica com en el Museu Picasso, per donar un exemple a seguir, s’ha optat per fer 2-3 publicacions a la setmana per tal de no envair els timelines dels seus seguidors. Sembla que funciona, i força.

Pecats a Facebook Extret de: http://ramacmarketing.wordpress.com/2012/05/26/3-sins-of-social-media-marketing-in-facebook-groupon-and-pinterest/

3 – AVARÍCIA. Repetició de continguts a Twitter i a Facebook. Si realment no disposeu de temps per a crear continguts diferenciats en una i altra xarxa, millor donar-se de baixa d’aquella que us faci més nosa. És preferible la qualitat que la quantitat.

4 – PERESA. Silencis… La clau a les xarxes és la de tenir uns objectius clars i un bon pla d’actuació. La manca d’aquests es fa visible en el moment en que un museu no dóna senyals de vida durant un temps i, de sobte, els nostres timelines s’omplen amb informacions varies.

5 – IRA. …cridòries. És cert que a Internet no hi ha un codi deontològic. Però és sabut per tothom que qui escriu en MAJÚSCULES està indignat, enfadat o frustrat. Si es vol tenir visibilitat, millor fer-ho amb frases originals que connectin amb els vostres seguidors.

6 – ENVEJA. No estem sols. Molts museus i fundacions no es dediquen a comentar o retuitejar continguts d’altres museus. Per què no fer-ho? Una bona estratègia pot transformar una possible competència en accions de cooperació.

7 – SUPÈRBIA. Manca d’interacció amb els nostres seguidors. És cert: algunes institucions segueixen col·locant un mur ben alt amb els seguidors, de manera que les plataformes 2.0. esdevenen un monòleg pur, en comptes de fomentar el diàleg i el debat.

Hem exposat una selecció de pecats i algunes possibles solucions. De ben segur, però, que en coneixeu més. Us animeu a mencionar-los?

Anuncis

9 thoughts on “7 pecats capitals dels museus a les xarxes.

  1. Post genial Daniel! Jo, els posaría per ordre en el temps: arriben amb luxuría i gola, la superbicia els porta al primer fracàs, després arriba l’enveja i la peresa i al final… ho deixem morir fins que arribin uns altres. La falta d’estratègia sol ser el pecat màxim

    • Gràcies Xisca! Em sembla una bona seqüenciació, la veritat. Sense un bon pla estratègic inicial que defineixi objectius, metes, segments de públics, calendarització i, fins i tot, un bon benchmarking que ens permeti fixar-nos en les accions d’altres entitats, els 7 pecats apareixeran per sí mateixos. Esperem que als museus no els faci peresa, a la llarga, de contractar un bon community manager!

  2. Retroenllaç: 7 pecats capitals dels museus a les xarxes. | Cartografías Expositivas

  3. Estoy totalmente de acuerdo y me tomo la libertad de difundirlo entre mis compañeros y amigos. Hace falta acabar con la improvisación y las habituales barbaridades que cometen a diario los comisarios políticos en los museos.

    • Muchos museos no entienden que la mayor parte de los usuarios se de cuenta de totdos estos errores y “pecados”. Por lo tanto es mejor no iniciarse en las redes sociales si se utiliza a modo de juguete.

      Muchas gracias Antonio por tu aportación y difusión.

  4. Magnífic, Daniel! Això és un post, home.
    Pensant, pensant (i utilitzant el fil religiós) quin seria el pecat original? La temptació? (de llançar-se a la piscina sense planificar, sense pensar estratègicament).

    • Merci pel comentari! Suposo que molts s’hi han llançat sense cap tipus de mirament, només pel simple fet de ser present a les xarxes. El pla estratègic en seria la clau! Esperem no es facin mal al llançar-se.

    • Gràcies Manel! Tots som una mica “pecadors” ens certs aspectes, però crec que les institucions culturals i patrimonials haurien de donar l’exemple a seguir. Malgrat l’esforç de crear una pauta amb el Manual d’usos i estil de la Gencat, molts museus no hi han donat ni tan sols un cop d’ull!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s