“El Paral·lel, 1894-1939”, sensacions sensacionals.

Els concerts a l’Apolo, el renovat Molino o el flamant restaurant de tapes Tickets són alguns dels espais d’oci i cultura que es poden veure avui en dia a l’avinguda del Paral·lel. L’Ajuntament, fins i tot, ha posat en marxa un projecte per a desenvolupar aquesta artèria cultural a través de diferents accions, com ara la Festa del Paral·lel. Però quin ambient s’hi respiraria ara fa tot just un segle?

El CCCB ens dóna la resposta a través d’una exposició que podríem definir com a sensorial. I és que les textures, els colors, les imatges i, fins i tot, la música han estat pensades i triades per a cada àmbit, definint-lo i personalitzant-lo.

És el cas dels textos de presentació de cada àmbit que, como podeu observar a les imatges, ofereix una seqüenciació estilística que acompanya els continguts de cada espai:

                                       Expo Paralel (52) Expo Paralel (34) Expo Paralel (21) Expo Paralel (10)

En segon lloc, els paviments i el color de les parets preparen a l’espectador, ajudant-lo a imaginar i sentir l’ambient que fruïa al Paral·lel: vermell per a tractar la prostitució, el blanc per al món de la mímica, el lila per al món del cabaret, la fusta dels parquets i la ingent gamma de colors i tipografies dels múltiples anuncis.

                                                               Paviments i murs Espai cabaret  Espai d'entrada a l'exposició.

La música, ens arriba a través de quatre canals diferents: audiovisuals projectats sobre parets, campanes de so, gravacions amb auriculars i, finalment, una espectacular gramola de l’època que s’activa quan el visitant ho desitja!

                                                                        Auriculars. Pianola de l'època. Dispositiu pianola.

En penúltim lloc, hem de parlar de la provocació. I és que l’exposició convida contínuament a tocar, participar i endinsar-se en la mateixa museografia.

                                                                                Entrada prostitució.  Entrada teatre. Entrada publicitat.

Per acabar, res millor que sortir del CCCB i comprovar en la pròpia pell el gran canvi sofert en l’avinguda cultural al llarg del temps, gràcies a les aplicacions mòbils que se’ns ofereixen. Rutes, vídeos i imatges acabaran per completar aquest recorregut sensorial carregat de sentiments i records.

Ara bé, no tot són flors i violes, no. Un dels aspectes més pecaminosos de la mostra, tal com va ocórrer amb l’anterior d’Ildefons Cerdà o la de les ciutats Barcelona-Mallorca-València, és el propi discurs, que a cert punt de la visita pot resultar feixuc. És aquí on es troba a faltar un estudi i una diversificació de públics (no m’imagino un adolescent o una parella de gent gran visitant l’exposició al complet). El resultat, un gran compendi sobre la vida al Paral·lel, un gran treball de recerca i documentació.

Advertisements

2 thoughts on ““El Paral·lel, 1894-1939”, sensacions sensacionals.

  1. Gràcies per l’aportació Vàngelis i, sobretot, me n’alegro que el post hagi motivat la visita! Com vas poder comprovar, l’ambientació és excel·lent i el discurs de vegades desordenat i llarg: a les darreres sales no t’hi trobaves ni un visitant. Em quedo amb la teva idea dels “patrimonis amagats”! Esperem que l’Ajuntament de Barcelona segueixi pel camí de la recuperació cultural d’aquesta artèria d’oci i lleure.

  2. Una exposició molt interessant. Fa temps que hi volia anar però aquesta ressenya em va impulsar a visitar-la fa uns dies. Coincideixo amb tu que visualment és molt impactant i agradable. Té molta capacitat d’endinsar-te en l’univers dels teatres i cafès de l’època, especialment per les escenografies que presenta, la major part d’elles representant escenaris, bambolines, platees, etcètera.

    Ara bé, personalment hi vaig trobar algunes inconvenients, principalment en aspectes d’exposició de continguts. Com bé comentes, la quantitat d’informació és immensa i la dificultat per exposar tota la recerca feta, increïble. D’una banda vaig trobar confusa la distribució de continguts ja que d’una banda semblava cronològica però, per l’altra, s’hi troben constantment salts per mostrar tipus específics d’espectacles. De l’altra, en canvi, vaig trobar que molts dels artistes que s’hi anomenen els conec d’oïdes però vaig trobar a faltar més informació al respecte ja que no es va més enllà de mencions a personatges reconeguts.

    I personalment m’agradaria destacar la reflexió final de l’exposició: l’existència de patrimonis amagats, moments històrics que ens han portat on som però que, per voluntat, s’han mantingut ocults. El Paral·lel n’és un exemple, segons es menciona a l’exposició.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s