El 12 d’octubre de 2009 es va celebrar el bicentenari del naixement d’en Charles Darwin. En el seu moment, l’espai Cosmocaixa mostrava l’obra i peripècies del científic a través de l’exposició “Darwin observador“. La mostra es centrava en el viatge del Beagle i en la producció científica de l’anglès, i va generar tot un seguit de debats i conferències entorn a la temàtica.
Quatre anys més tard, l’ombra d’aquella efemèride ha tornat, ara, al Museu Marítim de Barcelona. Amb “Darwin. Viatge d’un naturalista” el museu torna a donar vida al personatge, analitzant de nou la seva obra i generant tot un seguit d’activitats al seu voltant. Fins i tot, ha generat sinèrgies amb el Museu Blau a través de tallers conjunts, (entre els quals es troba una gimcana a Londres!)una molt bona iniciativa en aquests temps on cada vegada tendim més a compartir projectes i rendibilitzar inversions.
Es tracta d’una exposició amb un discurs ben treballat i extens (sense arribar al nivell dels continguts de qualsevol exposició del CCCB), amb recreacions d’espais que van marcar la vida de Darwin, com ara la seva diminuta cabina al Beagle o Down House, la seva casa de camp. Fins hi tot hi podem trobar una peça tàctil i una sala final amb una posada al dia de l’Origen de les espècies.
Si passegem per la mostra, però, ens n’adonem immediatament que es respiren aires anglosaxons. I és que l’exposició ha estat produïda en institucions americanes i angleses, i segurament adquirida pel mateix museu. Fins aquí res a dir. Ara bé, no és la primera vegada que el MMB instal·la en les naus de les antigues drassanes una exposició aliena i de temàtica més aviat sensacionalistes: tots tenim ben fresques encara les dedicades a Tutankhamon i el Titànic (tots recordem els 12€ d’entrada i les llargues cues).
Dins l’equip humà de la institució, comptabilitzo una norantena de treballadors. Realitzen una feina espectacular, amb cursos d’aprofundiment i tasques de recerca, amb un gran pes de la didàctica del patrimoni, com és ben sabut. Però en relació a les iniciatives expositives, realment cal incorporar exposicions-espectacle cada dos anys? Segurament hi han altres raons que se’ns escapen, però sí que és una qüestió que em crida molt l’atenció. Especialment a l’hora de portar una exposició d’arqueologia egípcia en un museu marítim.
mosaicsdecultura 