El gènere breu existeix des de sempre, és cert. Però avui en dia, immersos en una societat en la qual prima l’estalvi de temps i on les noves generacions no són capaces, moltes vegades, de concentrar-se més d’uns minuts llegint unes poques línies, alguns aspectes de la literatura estan canviant. I tot gràcies a les noves plataformes socials.
Twitteratura: Nanoliteratura en todo su esplendor. Perspectivas de creación en el universo sin límite de internet. Yolanda Arroyo Pizarro
Es desconeix ben bé quin és el punt de partida de la Twitteratura, però segurament ha anat sorgint a base d’experimentar i de fer pròpies les piulades aplicant-hi els diferents gèneres literaris. A la xarxa trobem diverses experiències d’arreu del globus, les coneixíeu?
- Clàssics literaris resumits en 140 caràcters pels nord-americans Alexander Aciman i Emmett Rensin, els quals van publicar fins i tot a la reconeguda Penguin Books.
- Al Quebec des del 2012 es troba en funcionament el Festival Internacional de Twitteratura, de la mà del professor Jean Michel Le Blanc.
- Recentment, Bernardo Gutiérrez va llançar a la xarxa un document obert i efímer, en aquest cas utilitzant la plataforma TitanPad, en el qual tothom pot intervenir en la creació literària tot escrivint parts del text.
- A Itàlia, una plataforma altruista cerca fomentar la lectura a través d’aquest nou gènere, essent ben actius a les xarxes socials.
- Fins i tot, podem parlar de creació literària vinculada al món operístic, una iniciativa de la Royal Opera House de Londres.
Cualquiera que esté en Twitter siente que leer estas pequeñas piezas instantáneas, efímeras, les proporciona un breve placer que hace que merezca la pena. Santiago Eximeno.
A casa nostra la trobem latent en iniciatives com els Premis Kosmópolis de CCCB, en funcionament des de fa uns anys, i una de les primeres novel·les a Twitter, Serial Chicken, la protagonista de la qual és una gallina assassina.
Però en les darreres setmanes els timelines s’han inundat de piulades per commemorar el naixement de Joan Brossa: sota el hashtag #Brossa95 els internautes van fer volar la seva imaginació per retre homenatge al poeta amb acròstics diaris a partir de paraules de cosmovisió brossiana. Una original iniciativa de la Fundació Joan Brossa que ha captivat a tothom, però que no és per res efímera: els usuaris s’han convertit en cocreadors d’un recull d’acròstics ben poètics, fins i tot, en llatí!
I vosaltres, ja heu pensat en la vostra iniciativa twitterària?
Gracias Daniel, encuentro muy interesante tus observaciones sobre este tema
¡Gracias Irina! Llegarán más “observaciones” en breve… ; )