Potser molts de vosaltres haureu vist pels carrers de Barcelona senyals de tràfic decorats d’una forma ben especial: figures humanes, ocells i altres signes, que aporten una interpretació diferent d’allò que estem acostumats a veure.
La personalitat del pintor i escultor Clet Abraham (1966), s’escampa pels carrers de mig Europa: Londres, València, París, Milà, Roma o Barcelona veuen com els senyals de trànsit es converteixen en testimonis actius de les seves intervencions artístiques. És la seva fórmula d’exposar, segons ens explica en el seu taller situat a l’Oltrarno florentí, tot defugint de les exposicions convencionals emmarcades entre parets.
“M’agrada el contacte amb la gent, trobar-m’hi proper“, confessa. És potser per això que en el seu viatge a la ciutat comtal, va escapar de les rambles per deixar fluir el seu art als barris de Sants i Gràcia, potser els que encara millor conserven l’esperit popular de barri.
Ara bé, l’indret que serveix a Clet com a lloc d’experimentació i arrelament del seu art és Florència, la seva ciutat adoptiva des de fa vint anys. És aquí on s’estableix un diàleg entre l’art preponderant del Renaixement i les seves intervencions: una barreja de crítica social i política, tot jugant amb el mobiliari urbà i sempre cercant la reacció del vianant.
Més enllà d’alguna escultura encarregada oficialment per l’ajuntament, el gran problema que plantegen aquestes intervencions és la seva legalitat. “Queda encara alguna obra meva sencera a Barcelona?“, ens preguntava Clet als pocs minuts d’encetar la conversa. Doncs sí, la majoria es conserven, malgrat les multes de fins a 2.000 € estipulades pel govern municipal barceloní en cas de dificultar la visibilitat dels senyals.
En tot cas, el secret que té l’artista per no ser multat més sovint és el seu procés creatiu mitjançant adhesius que no dificulten en absolut la comprensió dels senyals. I encara més: recentment l’Ajuntament de París ha fet una lectura en positiu de l’art de Clet i l’ha convidat a donar classes d’incentiu per a ensenyar la normativa de tràfic a la capital francesa.
Ara només cal que us perdeu pels carrers d’Hostafrancs, les places de Gràcia o pel centre històric de Florència. I és que com bé apuntava l’Eva Jové en una entrada recent al seu blog, l’art al carrer és de naturalesa efímera i de ràpida degradació, així que us queda poc temps per gaudir-ne!
mosaicsdecultura 